Els orgues de tubs van ser durant molt de temps una de les maquinàries més complexes fetes per l’home, i fins a l’arribada dels enginys elèctrics, eren els instruments que oferien l’univers musical a tot arreu a través dels “discjokey’s” organistes d’una manera espectacular: cap instrument podia oferir la capacitat de decibels que pot oferir un orgue. La situació actual, especialment a Catalunya, sembla no donar-lis cabuda enlloc, ni a les esglésies, ni als auditoris com el de Barcelona... Anacrònics, dinosaures, gegants del passat, andròmines inservibles.... Tot i això l’univers apassionant de la seva música i els seus timbres tant diferents aqui i allà deixen bocabadats a qui els sap escoltar; veritat és que l’abstracció auditiva que imposen només està a l’abast de poques sensibilitats... ho sento.